Apple 1 (1976) – Clonat!

Presentar aquest Apple 1 acabat de muntar i totalment funcional, equipat amb una tarja ACI (Apple Cassette Interface), teclat DATANETICS procedent d’un Apple II i els transformadors d’alimentació corresponents, acompanyat d’una reproducció dels manuals i documentació originals.

El Apple 1 és considerat com el primer ordinador personal en integrar una entrada per a teclat i sortida de monitor. Va ser creat per Steve Wozniak amb l’ajuda de Steve Jobs, i fou venut en format kit sota el nom de Apple. El kit se subministrava sense carcassa i teclat, i sense font d’alimentació. En van vendre 100 unitats en una primera tanda i unes altres 100 en una segona.

Està basat en un microprocessador MOS 6502 i equipat amb 4kB RAM (ampliable fins a 8kB en la mateixa placa base). Disposa d’un connector d’expansió lateral on es poden connectar mòduls addicionals, com ara el ACI que permet connectar-hi un gravador/reproductor de cassettes amb el qual es poden carregar/salvar programes o carregar un intèrpret BASIC programat pel mateix Wozniak. 

L’equip està muntat principalment amb components originals, com els que trobaríem en un Apple 1 de l’època. Puntualment i per raons òbvies, s’han emprat alguns components equivalents actuals més fàcils de localitzar i en molt millor estat que garantitzen el correcte funcionament de l’equip. El circuit imprès emprat és una rèplica pràcticament exacta i de qualitat de la primera sèrie que va fabricar Apple. Per aquesta raó es pot considerar l’equip aquí presentat com un clon o còpia actual d’un Apple 1 original. No confondre però amb una rèplica, doncs aquestes utilitzen arquitectures totalment actuals i amb molts menys components, d’aparença diferent a l’original, pensades per ser connectades fàcilment a teclats i monitors moderns.

El kit amb els components necessaris ha estat proporcionat pel tiet Bernie des dels Estats Units, qui custòdia un vell stock de components verificats per ell mateix i que el té reservat per la fabricació de nous Apple 1, els quals va assignant en comptagotes per tal d’evitar que es faci especulació amb els mateixos. El muntatge s’ha realitzat segons els manuals de l’època, de manera molt similar a com ho van fer els pioners quan construïen els seus propis ordinadors al garatge de casa seva.

Dragon 200-E (1985) – Preservat!

Presentar aquest Dragon 200-E amb la seva font d’alimentació original. A grans trets es tracta d’un Dragon 200 però amb teclat espanyol. Un equip del qual se’n van distribuir molt poques unitats, doncs el fabricant EUROHARD va tancar poc desprès de l’inici de la seva fabricació. Pràcticament un incunable!

A diferència del Dragon 200, internament porta una tarja d’ampliació que és l’encarregada de generar els caràcters compatibles amb el nou teclat, incorporant lletres minúscules i accents, i un mode de vídeo invers seleccionable mitjançant un jumper. La ROM amb l’intèrpret de BASIC du una nova versió adaptada a les millores abans esmentades.

En origen l’equip no funcionava correctament, doncs l’interruptor d’alimentació no feia bon contacte. A nivell estètic la carcassa i el teclat estaven força bruts, però aparentment intactes.

Un cop reparat l’interruptor d’alimentació, s’ha pogut comprovar que l’equip engegava correctament i verificar el seu correcte funcionament. La carcassa i el teclat s’han netejat a fons, recuperant així el seu aspecte original.

Consells i trucs:

  • Activació de les minúscules: [SHIFT] + [ENTER]
  • Accents: [SHIFT] + [7] seguit de la vocal
  • Commutació entre el nou joc de caràcters i el standard del Dragon 32/64: instrucció ‘CLS9’ en BASIC

Adaptador USB per a teclat Amiga

Presentar un petit dispositiu que permet connectar per USB un teclat Amiga real a un dispositiu actual (FPGA, PC).

Donat que actualment per FPGA és possible recrear amb una gran fidelitat un ordinador Amiga, poder connectar a aquests dispositius un teclat real fa que l’experiència d’usuari sigui pràcticament calcada a estar davant un equip real. De fet posant la FPGA dins una carcassa d’un ordinador Amiga real faria molt difícil distingir un equip original d’un recreat.

El treballar d’aquesta manera ens ajuda a preservar els equips reals, doncs les proves i configuracions es poden realitzar primer en l’equip recreat, i després aplicar-les directament a l’equip real sense dedicar-hi més temps que l’estrictament necessari.

Per dur a terme aquest projecte, s’ha partit:

El codi font s’ha adaptat i refet per tal que el teclat USB treballi en Boot Protocol en lloc del Report Protocol (emprat pels teclats USB de consum actuals). El motiu ha estat per temes de compatibilitat doncs durant les proves inicials es va detectar que el core Amiga Minimig en una FPGA MiST no reconeixia correctament el teclat USB Amiga. A més, en la nova implementació és possible canviar el mode d’operació (FPGA/Emulador/PC) des del mateix teclat mitjançant una combinació de tecles.

La caixa de l’adaptador s’ha dissenyat de zero mitjançant Fusion 360 i imprimit amb PLA mitjançant una impressora 3D Artillery Genius.

L’adaptador ha estat provat amb èxit connectant per USB un teclat d’Amiga 3000 a:

  • FPGA: com a teclat Amiga en MiSTica, Sidi, MiSTer
  • Emulador: com a teclat Amiga en WinUAE
  • PC: com a teclat Windows

Finalment, per completar l’experiència d’usuari que al principi s’esmentava i aprofitant un ratolí d’Amiga avariat, s’ha substituït l’electrònica d’aquest últim per la d’un ratolí òptic actual:

NCR DECISION MATE V (1984) – PRESERVAT!

Presentar aquest ordinador d’oficina NCR Decision Mate V, equipat amb un monitor 12″ fòsfor verd, disquetera 5.25″ de 320KB, disc dur Winchester de 10MB, processador dual 8/16 bit (Z80 i 8088), memòria RAM 128KB (64KB interns y 64KB externs) i teclat castellanitzat. Al disposar de dos processadors, l’equip permet executar tres sistemes operatius diferents: CP/M 80, CP/M 86 i MS-DOS. Remarcar el seu pes d’uns 30Kg.

En origen l’equip no funcionava correctament, produint una sèrie d’avisos sonors d’error durant l’arranc, la pantalla no presentava cap imatge i el disc dur no mostrava activitat. Externament l’ordinador estava força brut, però amb la carcassa, xassís, monitor i electrònica aparentment en bon estat.

Segons el manual de servei, la seqüència d’avisos sonors durant l’arranc i segons l’estat dels leds situats en la part posterior, indicarien un mal funcionament general de l’equip. S’ha desmuntat l’ordinador peça a peça i netejat l’electrònica de l’abundant capa de pols acumulada durant anys de servei. S’han verificat les diferents alimentacions i s’ha detectat que no eren correctes en la placa base i en la de vídeo, causades en ambdós casos per condensadors creuats en les respectives plaques. La font d’alimentació aparentment funciona correctament.

Un cop substituïts els condensadors i comprovades les alimentacions novament, s’ha vist que l’ordinador arrancava però donant un missatge d’error en pantalla en no trobar cap sistema operatiu. Això indicaria d’entrada algun problema amb el disc dur intern, raó per la qual caldria arrancar el sistema operatiu en disquetera per poder continuar les proves.

Al no disposar de disquets d’arranc, s’ha procedit a crear-los amb l’estació de treball dedicada a la preservació de disquets a partir d’imatges descarregades d’Internet. Donat que la majoria d’imatges son en format TD0, CQI i IMA, s’ha emprat respectivament els programes Teledisk i CopyQM (executats sota MS-DOS) i WinImage (executat sota Windows XP).

Amb el disquet del CP/M 2.2 s’ha verificat l’arranc de l’equip, detectant que el sistema operatiu comença arrancant correctament però acaba penjant-se abans de mostrar el símbol del sistema. Descartats possibles problemes de memòria i sabent que el disc dur no funcionava correctament, s’ha optat per desconnectar la controladora del disc dur de la placa base i repetir la prova. D’aquesta manera el sistema ha arrancat correctament, però tot just en arribar al símbol del sistema s’ha començat a emplenar automàticament amb una seqüencia de caràcters, aturant-se abans d’arribar a fer un salt de línia, indicant algun problema amb el teclat, probablement una tecla enganxada.

Un cop reparada la tecla enganxada i amb la controladora de disc dur encara desconnectada, el sistema operatiu CP/M 2.2 ha arrancat correctament, essent possible executar normalment els comandaments del sistema operatiu habituals i indicant que el processador principal CPU Z80 funciona correctament.

Per provar el funcionament del segon processador 8088, s’ha optat per arrancar amb un disquet els sistemes operatius MS-DOS 2.11 i CP/M-86 1.1, veien que l’arranc és correcte en ambdós casos.

En quant al disc dur, s’ha desconnectat totalment de l’ordinador i provat a part amb un font d’alimentació externa, veient que el motor principal no rotava. En base al manual de servei, s’ha vist que el problema es trobaria en el sensor d’efecte hall intern, doncs no presenta cap mena d’activitat elèctrica durant la seqüència d’arranc. El sensor a l’estar ubicat en l’interior segellat del disc dur, s’ha optat per no desmuntar-lo. La solució passaria per substituir el disc dur Seagate ST-412 per una altre (pràcticament impossible localitzar-ne un en bon estat avui en dia), substituir-lo per un emulador de disc dur MFM (car i complicat de configurar) o intentar instal·lar un imant i un sensor d’efecte hall en la cara externa del rotor (senzill de provar encara que amb resultats incerts). Quedaria pendent doncs provar aquesta última opció, si es vol intentar preservar l’equip original al complet.

Donació d’equips Commodore!!!

Abans de res i encara que sigui amb una mica de retard, agrair a Jose i família per la seva immensa amabilitat i generositat a l’hora de donar aquests equips per a la seva preservació.

M’alegra doncs presentar aquests tres ordinadors de la mítica marca Commodore: VIC-20 (1980), 64C (1986) i Amiga 500 (1987).

IMG_20200112_191227.jpg

  • Commodore VIC-20 (1980): Conserva la caixa i font d’alimentació originals.  Ha vingut acompanyat d’un Datasette C2N també en caixa i un cartutx d’ampliació de 16KB original de Commodore. Estèticament es troba en molt bon estat, arranca correctament i detecta l’ampliació de memòria de 16KB. De cara a la seva preservació, resta pendent netejar la carcassa, placa base i teclat, així com reparar l’interruptor ON/OFF que està gripat pel pas del temps.

IMG_20200112_191522

 

 

 

 

 

 

  • Commodore 64C (1986): Només l’equip, sense font d’alimentació. Estèticament es troba en força bon estat, en engegar presenta la pantalla en negre. Es tracta de la versió amb ROM espanyola i teclat amb la tecla “Ñ”. Com a primer diagnòstic de l’avaria cal sospitar d’entrada d’un dels integrats CIA i de la RAM doncs ambdós presenten un escalfament anòmal tot just engegar. De cara a la seva preservació i un cop reparat, restará pendent netejar la carcassa, placa base i teclat.

IMG_20200112_191715

 

 

 

 

 

 

  • Commodore Amiga 500 (1987): Només l’equip, inclosa una font d’alimentació de PC adaptada al seu dia al format Amiga. Estèticament es troba en força bon estat i arranca correctament. Al seu dia es va ampliar a 1MB de memòria xip, seleccionable mitjançant un interruptor afegit a la part posterior de la carcassa. De cara a la seva preservació, resta pendent netejar la carcassa, placa base, teclat i disquetera, així com restituir els visos de la carcassa que manquen.

IMG_20200112_191741.jpg

Connecta el micro… PC 486 amb Windows 95 i Internet (1996)

Encetem la secció ‘Connecta el micro’ en la que s’anirà documentant en vídeo el funcionament real dels diferents micros, preservats o recreats mitjançant FPGA, així com d’una part del seu software,  contextulitzats en un any concret.

En aquesta ocasió presentar un PC 486 recreat mitjançant una FPGA MiSTer amb el core ao486, que servirà per veure tal i com es realitzarien l’any 1996 les següent accions:

  • Instal·lació de Windows 95
  • Configuració de la connexió a Internet
  • Navegació web mitjançant Internet Explorer
  • Connexió a una BBS mitjançant Telnet

 

SINCLAIR ZX80 (1980) – PRESERVAT!

IMG_20180825_112617

Presentar aquest Sinclair ZX80 acabat de preservar. A grans trets disposa d’una CPU basada en el microprocessador Z80, 1kB de memòria RAM, un slot d’expansió, port de casset i TV. És un equip caracteritzat per ser el primer en ser comercialitzat per Sinclair Research i per no disposar entre les seves característiques ni color ni so. L’ordinador disposa de la seva font d’alimentació original, en format europeu continental, i el seu propi cable RF per connectar a la TV.

L’ordinador es trobava en origen en condicions òptimes i es podia veure la pantalla d’inici correctament, però la caixa de plàstic estava força esgrogueïda, i no sempre mostrava la pantalla d’inici en engegar o bé es posava en negre de cop un cop engegat.

S’ha desmuntat i netejat. S’ha reparat una soldadura freda en R7 que era la que provocava el seu mal funcionament.

IMG_20180825_104354

Un cop reparat s’ha verificat el seu funcionament connectant-lo a una TV via RF.

IMG_20180825_174155

Philips NMS8245 (1987) – Preservat!

IMG_20180119_103644

Presentar aquest Philips NMS8245 acabat de preservar. A grans trets es tracta d’un MSX2 amb 128kB de memòria RAM i 128kB de memòria VRAM, dos slots d’expansió i disquetera de 3.5″ de 720KB.

 

L’ordinador es trobava en origen en unes condicions tan estètiques com funcionals força precàries. Un cop desmuntat i netejat s’han realitzat les següents reparacions:

– Canvi de la corretja de la disquetera de 3.5″: Amb el pas del temps la corretja de goma s’havia desintegrat

IMG_20180105_171958

– Canvi de la bateria de la placa base: La bateria original estava inservible amb el perill d’alliberar substàncies corrosives que haguessin acabant malmetent la placa base.

 

– Repàs de les soldadures del xip Gate Array y dels condensadors vinculats als xips de memòria RAM: En ocasions l’ordinador no arrancava correctament, detectant que la continuïtat fallava en algunes pistes connectades al MSX Engine.

IMG_20171208_113159

– Reparació del circuit vinculat al senyal CS del xip RTC: Durant el procés de preservació, l’ordinador va deixar de funcionar definitivament, arrancant amb una pantalla negra. Es va detectar que el diode zener DZ1 emprat en el circuit del CS era defectuós. A falta d’un recanvi i mirant el datasheet del RTC, es va decidir habilitar el RTC donant un nivell alt lògic a partir dels +5VDC de l’alimentació emprada en els xips de memòria RAM. Un cop feta la reparació, l’ordinador arrancava correctament (logotip MSX en fons blau), però un cop al BASIC iniciava amb fons negre i lletres blanques. Això últim es va solucionar canviant des de BASIC els colors a fons blau y lletres blanques amb la instrucció ‘COLOR 15,4’. Per tal de salvar permanentment aquesta configuració en la memòria no volàtil del RTC, es va utilitzar la instrucció ‘SET SCREEN’.

 

Un cop finalitzades totes les reparacions, s’ha provat la sortida de video RGB, connectant la sortida per euroconnector de l’ordinador a una TV CRT Sony Trinitron de 14″, oferint una imatge de gran qualitat. S’ha verificat també la sortida de video per RF.

S’ha provat la disquetera arrancant el sistema operatiu MSX-DOS, mitjançant un disquet generat prèviament des d’un PC modern equipat amb una disquetera USB.

S’ha pogut verificar el funcionament general de l’equip, amb una tarja Carnivore2 (segurament motiu d’una altra entrada en el blog) connectada al slot d’expansió principal.