Apple 1 (1976) – Clonat!

Presentar aquest Apple 1 acabat de muntar i totalment funcional, equipat amb una tarja ACI (Apple Cassette Interface), teclat DATANETICS procedent d’un Apple II i els transformadors d’alimentació corresponents, acompanyat d’una reproducció dels manuals i documentació originals.

El Apple 1 és considerat com el primer ordinador personal en integrar una entrada per a teclat i sortida de monitor. Va ser creat per Steve Wozniak amb l’ajuda de Steve Jobs, i fou venut en format kit sota el nom de Apple. El kit se subministrava sense carcassa i teclat, i sense font d’alimentació. En van vendre 100 unitats en una primera tanda i unes altres 100 en una segona.

Està basat en un microprocessador MOS 6502 i equipat amb 4kB RAM (ampliable fins a 8kB en la mateixa placa base). Disposa d’un connector d’expansió lateral on es poden connectar mòduls addicionals, com ara el ACI que permet connectar-hi un gravador/reproductor de cassettes amb el qual es poden carregar/salvar programes o carregar un intèrpret BASIC programat pel mateix Wozniak. 

L’equip està muntat principalment amb components originals, com els que trobaríem en un Apple 1 de l’època. Puntualment i per raons òbvies, s’han emprat alguns components equivalents actuals més fàcils de localitzar i en molt millor estat que garantitzen el correcte funcionament de l’equip. El circuit imprès emprat és una rèplica pràcticament exacta i de qualitat de la primera sèrie que va fabricar Apple. Per aquesta raó es pot considerar l’equip aquí presentat com un clon o còpia actual d’un Apple 1 original. No confondre però amb una rèplica, doncs aquestes utilitzen arquitectures totalment actuals i amb molts menys components, d’aparença diferent a l’original, pensades per ser connectades fàcilment a teclats i monitors moderns.

El kit amb els components necessaris ha estat proporcionat pel tiet Bernie des dels Estats Units, qui custòdia un vell stock de components verificats per ell mateix i que el té reservat per la fabricació de nous Apple 1, els quals va assignant en comptagotes per tal d’evitar que es faci especulació amb els mateixos. El muntatge s’ha realitzat segons els manuals de l’època, de manera molt similar a com ho van fer els pioners quan construïen els seus propis ordinadors al garatge de casa seva.

Dragon 200-E (1985) – Preservat!

Presentar aquest Dragon 200-E amb la seva font d’alimentació original. A grans trets es tracta d’un Dragon 200 però amb teclat espanyol. Un equip del qual se’n van distribuir molt poques unitats, doncs el fabricant EUROHARD va tancar poc desprès de l’inici de la seva fabricació. Pràcticament un incunable!

A diferència del Dragon 200, internament porta una tarja d’ampliació que és l’encarregada de generar els caràcters compatibles amb el nou teclat, incorporant lletres minúscules i accents, i un mode de vídeo invers seleccionable mitjançant un jumper. La ROM amb l’intèrpret de BASIC du una nova versió adaptada a les millores abans esmentades.

En origen l’equip no funcionava correctament, doncs l’interruptor d’alimentació no feia bon contacte. A nivell estètic la carcassa i el teclat estaven força bruts, però aparentment intactes.

Un cop reparat l’interruptor d’alimentació, s’ha pogut comprovar que l’equip engegava correctament i verificar el seu correcte funcionament. La carcassa i el teclat s’han netejat a fons, recuperant així el seu aspecte original.

Consells i trucs:

  • Activació de les minúscules: [SHIFT] + [ENTER]
  • Accents: [SHIFT] + [7] seguit de la vocal
  • Commutació entre el nou joc de caràcters i el standard del Dragon 32/64: instrucció ‘CLS9’ en BASIC

Adaptador USB per a teclat Amiga

Presentar un petit dispositiu que permet connectar per USB un teclat Amiga real a un dispositiu actual (FPGA, PC).

Donat que actualment per FPGA és possible recrear amb una gran fidelitat un ordinador Amiga, poder connectar a aquests dispositius un teclat real fa que l’experiència d’usuari sigui pràcticament calcada a estar davant un equip real. De fet posant la FPGA dins una carcassa d’un ordinador Amiga real faria molt difícil distingir un equip original d’un recreat.

El treballar d’aquesta manera ens ajuda a preservar els equips reals, doncs les proves i configuracions es poden realitzar primer en l’equip recreat, i després aplicar-les directament a l’equip real sense dedicar-hi més temps que l’estrictament necessari.

Per dur a terme aquest projecte, s’ha partit:

El codi font s’ha adaptat i refet per tal que el teclat USB treballi en Boot Protocol en lloc del Report Protocol (emprat pels teclats USB de consum actuals). El motiu ha estat per temes de compatibilitat doncs durant les proves inicials es va detectar que el core Amiga Minimig en una FPGA MiST no reconeixia correctament el teclat USB Amiga. A més, en la nova implementació és possible canviar el mode d’operació (FPGA/Emulador/PC) des del mateix teclat mitjançant una combinació de tecles.

La caixa de l’adaptador s’ha dissenyat de zero mitjançant Fusion 360 i imprimit amb PLA mitjançant una impressora 3D Artillery Genius.

L’adaptador ha estat provat amb èxit connectant per USB un teclat d’Amiga 3000 a:

  • FPGA: com a teclat Amiga en MiSTica, Sidi, MiSTer
  • Emulador: com a teclat Amiga en WinUAE
  • PC: com a teclat Windows

Finalment, per completar l’experiència d’usuari que al principi s’esmentava i aprofitant un ratolí d’Amiga avariat, s’ha substituït l’electrònica d’aquest últim per la d’un ratolí òptic actual:

Guia de l’usuari del petit ordinador (1985)

A finals de 1985 el “Centre Divulgador de la Informàtica” de la Generalitat de Catalunya publicava aquesta guia, on es recollia un complet inventari de programari comercial i característiques d’ordinadors domèstics.

Així s’anunciava el 19/12/1985 al Telenotícies de TV3:

Com a dada curiosa, la notícia esmenta que a Catalunya hi havia 400.000 famílies que disposaven d’un petit ordinador però que només hi havia 600 programes disponibles (sense comptar jocs) corresponents a 25 marques d’ordinadors diferents.

Font: https://archive.org/details/MicroGuia86/MicroGuia%2086

Commodore 1801 (1985) – Preservat!

Presentar aquest monitor Commodore 1801 acabat de preservar. Es tracta d’un monitor CRT a color de 13″, format de video PAL i 40 columnes. Distribuït inicialment com a monitor pels ordinadors Commodore 16, Commodore 116 i Commodore Plus/4. Disposa d’entrades de vídeo compost i separat (L/C), i àudio mono.

En origen el monitor directament no engegava. Malgrat externament el seu aspecte era força bo, la carcassa de plàstic presentava alguna esquerda i algun cop poc alentadors. Per sort el fràgil protector de pantalla frontal, característic d’aquest monitor, es trobava en bones condicions.

Per a la seva reparació, s’ha desmuntat completament, observant d’entrada que el coll de vidre del tub CRT estava trencat i per tant resultava inservible. A més, el circuit imprès presentava algunes esquerdes que havien seccionat algunes de les pistes de coure. Indici tot plegat que el monitor hauria rebut en algun moment un fort impacte.

Buscant un possible recanvi del tub CRT, s’ha vist afortunadament que el tub CRT d’un Amstrad CTM 644 que tenia emmagatzemat per aprofitar peces semblava ser compatible. S’ha procedit a substituir el tub trencat existent pel del monitor Amstrad donant, aprofitant això sí la bobina de deflexió del tub trencat i descartant la del Amstrad, mantenint així els valors d’impedància i inductància originals. S’ha aprofitat també per netejar a fons el tub CRT i la carcassa de plàstic del monitor.

En quant al circuit imprès, després d’una minuciosa inspecció visual i de mesurar continuïtats en diferents punts, s’han reparat les pistes seccionades amb fils de coure i les esquerdes s’ha segellat amb resina epoxy. S’ha aprofitat també per netejar a fons el circuit imprès i els seus components.

Un cop muntat i connectat tot novament, s’ha procedit a l’encesa del monitor. Observant que hi havia imatge en la pantalla, però la corresponent al terç superior de la pantalla estava molt distorsionada, desplaçada horitzontalment en forma de ventall. S’ha vist que ajustant el potenciòmetre de freqüència horitzontal, la imatge es presentava correctament en tot el seu conjunt. S’ha ajustat la geometria i colorimetria de la imatge, seguint les indicacions del manual de servei del monitor, i s’han acabat de verificar les diferents entrades de vídeo i àudio, essent totes elles correctes.

NCR DECISION MATE V (1984) – PRESERVAT!

Presentar aquest ordinador d’oficina NCR Decision Mate V, equipat amb un monitor 12″ fòsfor verd, disquetera 5.25″ de 320KB, disc dur Winchester de 10MB, processador dual 8/16 bit (Z80 i 8088), memòria RAM 128KB (64KB interns y 64KB externs) i teclat castellanitzat. Al disposar de dos processadors, l’equip permet executar tres sistemes operatius diferents: CP/M 80, CP/M 86 i MS-DOS. Remarcar el seu pes d’uns 30Kg.

En origen l’equip no funcionava correctament, produint una sèrie d’avisos sonors d’error durant l’arranc, la pantalla no presentava cap imatge i el disc dur no mostrava activitat. Externament l’ordinador estava força brut, però amb la carcassa, xassís, monitor i electrònica aparentment en bon estat.

Segons el manual de servei, la seqüència d’avisos sonors durant l’arranc i segons l’estat dels leds situats en la part posterior, indicarien un mal funcionament general de l’equip. S’ha desmuntat l’ordinador peça a peça i netejat l’electrònica de l’abundant capa de pols acumulada durant anys de servei. S’han verificat les diferents alimentacions i s’ha detectat que no eren correctes en la placa base i en la de vídeo, causades en ambdós casos per condensadors creuats en les respectives plaques. La font d’alimentació aparentment funciona correctament.

Un cop substituïts els condensadors i comprovades les alimentacions novament, s’ha vist que l’ordinador arrancava però donant un missatge d’error en pantalla en no trobar cap sistema operatiu. Això indicaria d’entrada algun problema amb el disc dur intern, raó per la qual caldria arrancar el sistema operatiu en disquetera per poder continuar les proves.

Al no disposar de disquets d’arranc, s’ha procedit a crear-los amb l’estació de treball dedicada a la preservació de disquets a partir d’imatges descarregades d’Internet. Donat que la majoria d’imatges son en format TD0, CQI i IMA, s’ha emprat respectivament els programes Teledisk i CopyQM (executats sota MS-DOS) i WinImage (executat sota Windows XP).

Amb el disquet del CP/M 2.2 s’ha verificat l’arranc de l’equip, detectant que el sistema operatiu comença arrancant correctament però acaba penjant-se abans de mostrar el símbol del sistema. Descartats possibles problemes de memòria i sabent que el disc dur no funcionava correctament, s’ha optat per desconnectar la controladora del disc dur de la placa base i repetir la prova. D’aquesta manera el sistema ha arrancat correctament, però tot just en arribar al símbol del sistema s’ha començat a emplenar automàticament amb una seqüencia de caràcters, aturant-se abans d’arribar a fer un salt de línia, indicant algun problema amb el teclat, probablement una tecla enganxada.

Un cop reparada la tecla enganxada i amb la controladora de disc dur encara desconnectada, el sistema operatiu CP/M 2.2 ha arrancat correctament, essent possible executar normalment els comandaments del sistema operatiu habituals i indicant que el processador principal CPU Z80 funciona correctament.

Per provar el funcionament del segon processador 8088, s’ha optat per arrancar amb un disquet els sistemes operatius MS-DOS 2.11 i CP/M-86 1.1, veien que l’arranc és correcte en ambdós casos.

En quant al disc dur, s’ha desconnectat totalment de l’ordinador i provat a part amb un font d’alimentació externa, veient que el motor principal no rotava. En base al manual de servei, s’ha vist que el problema es trobaria en el sensor d’efecte hall intern, doncs no presenta cap mena d’activitat elèctrica durant la seqüència d’arranc. El sensor a l’estar ubicat en l’interior segellat del disc dur, s’ha optat per no desmuntar-lo. La solució passaria per substituir el disc dur Seagate ST-412 per una altre (pràcticament impossible localitzar-ne un en bon estat avui en dia), substituir-lo per un emulador de disc dur MFM (car i complicat de configurar) o intentar instal·lar un imant i un sensor d’efecte hall en la cara externa del rotor (senzill de provar encara que amb resultats incerts). Quedaria pendent doncs provar aquesta última opció, si es vol intentar preservar l’equip original al complet.

Connecta el micro, pica l’start (1985)

Amb aquest títol, l’any 1985 es presentava a TV3 la versió doblada al català de The Computer Programme, sèrie originalment emesa per la BBC l’any 1982, amb l’objectiu d’introduir i mostrar al públic les capacitats dels ordinadors. A TV3 cada emissió de la sèrie de la BBC es va complementar amb un programa de producció pròpia, d’uns 15′ de duració, en el que es realitzava un taller d’informàtica utilitzant ordinadors Dragon 200.

Actualment es poden veure els primers 8 minuts d’un dels programes de producció pròpia emesos per TV3, publicat per l’Arxiu TV3 CatRàdio a Twitter .

A sota, el primer programa de la sèrie emès per la BBC (en versió original).

A sota, nota de premsa apareguda en la revista MICROHOBBY Nº 35.

CEM - TV3

El programa, patrocinat per “La Caixa”, es va complementar amb la publicació el mateix any de set volums:  cinc amb un curs de BASIC, un glossari indexat del curs i un altre dedicat als ordinadors i la cultura informàtica.

Els volums preservats en format PDF es poden consultar a l’entrada del blog Connecta el micro (1985) – Preservat!

A sota, anunci del programa publicat al diari LA VANGUARDIA i una imatge dels volums publicats.

Com a curiositat, l’any 1988 es va emetre també a TV3 el programa “Treure partit del micro”, versió doblada al català de Making the Most of the Micro, sèrie continuació de l’anterior, originalment emesa per la BBC l’any 1983, amb l’objectiu d’aprofundir en aspectes tècnics i usos de la informàtica.

Donació d’equips Commodore!!!

Abans de res i encara que sigui amb una mica de retard, agrair a Jose i família per la seva immensa amabilitat i generositat a l’hora de donar aquests equips per a la seva preservació.

M’alegra doncs presentar aquests tres ordinadors de la mítica marca Commodore: VIC-20 (1980), 64C (1986) i Amiga 500 (1987).

IMG_20200112_191227.jpg

  • Commodore VIC-20 (1980): Conserva la caixa i font d’alimentació originals.  Ha vingut acompanyat d’un Datasette C2N també en caixa i un cartutx d’ampliació de 16KB original de Commodore. Estèticament es troba en molt bon estat, arranca correctament i detecta l’ampliació de memòria de 16KB. De cara a la seva preservació, resta pendent netejar la carcassa, placa base i teclat, així com reparar l’interruptor ON/OFF que està gripat pel pas del temps.

IMG_20200112_191522

 

 

 

 

 

 

  • Commodore 64C (1986): Només l’equip, sense font d’alimentació. Estèticament es troba en força bon estat, en engegar presenta la pantalla en negre. Es tracta de la versió amb ROM espanyola i teclat amb la tecla “Ñ”. Com a primer diagnòstic de l’avaria cal sospitar d’entrada d’un dels integrats CIA i de la RAM doncs ambdós presenten un escalfament anòmal tot just engegar. De cara a la seva preservació i un cop reparat, restará pendent netejar la carcassa, placa base i teclat.

IMG_20200112_191715

 

 

 

 

 

 

  • Commodore Amiga 500 (1987): Només l’equip, inclosa una font d’alimentació de PC adaptada al seu dia al format Amiga. Estèticament es troba en força bon estat i arranca correctament. Al seu dia es va ampliar a 1MB de memòria xip, seleccionable mitjançant un interruptor afegit a la part posterior de la carcassa. De cara a la seva preservació, resta pendent netejar la carcassa, placa base, teclat i disquetera, així com restituir els visos de la carcassa que manquen.

IMG_20200112_191741.jpg

Connecta el micro… PC 486 amb Windows 95 i Internet (1996)

Encetem la secció ‘Connecta el micro’ en la que s’anirà documentant en vídeo el funcionament real dels diferents micros, preservats o recreats mitjançant FPGA, així com d’una part del seu software,  contextulitzats en un any concret.

En aquesta ocasió presentar un PC 486 recreat mitjançant una FPGA MiSTer amb el core ao486, que servirà per veure tal i com es realitzarien l’any 1996 les següent accions:

  • Instal·lació de Windows 95
  • Configuració de la connexió a Internet
  • Navegació web mitjançant Internet Explorer
  • Connexió a una BBS mitjançant Telnet

 

TRS-80 Model 1 Level II (1978) – PRESERVAT!

DSCF5864

Presentar aquest TRS-80 Model 1 Level II, amb la seva font d’alimentació original a 220VAC i els cables per connectar monitor i reproductor de cassets.

A grans trets es tracta d’un TRS-80 Model 1 base equipat de fàbrica amb una sèrie d’ampliacions i millores:

  • Teclat numèric
  • 16kB de memòria RAM
  • Level II Upgrade Kit (BASIC ROM v1.2)
  • Lower Case Kit (incorpora minúscules al joc de caràcters existent)
  • XRX Cassette Modification (millora la càrrega de programes del reproductor de cassets)
  • Transferència de programes mitjançant el reproductor de cassets a 500-baud en comptes de 250-baud
  • Cable amb connector DIN extra per poder connectar els primers models d’Expansion Interface que van sortir al mercat i que requereixen d’aquest tipus de connexió per funcionar correctament
  • Tecles serigrafiades amb algunes de les funcions típiques emprades en aplicacions de processament de textos

En origen l’ordinador no funcionava correctament, presentant en pantalla tot de caràcters ASCII aleatoris. El teclat responia però alguns caracters no es corresponien amb la tecla polsada. La carcassa de plàstic es trobava en un estat acceptable encara que amb algunes marques de desgast i alguns dels topalls de plàstic interns trencats.

S’ha verificat el funcionament de la RAM de vídeo mitjançant el mètode de ‘piggy back’, posant unes memòries en bon estat directament a sobre dels integrats sospitosos d’estar avariats, detectant que hi havia un integrat defectuós. Per una altra banda, s’ha vist que les tecles que no responien era degut a que el cable del teclat es trobava en mal estat.

L’integrat defectuós de la RAM de vídeo ha estat substituït, així com el cablejat entre teclat i placa base per una cable pla nou amb connectors desenbornables.

DSCF5854

Un cop finalitzada la reparació, l’ordinador ha funcionat correctament. Malauradament, tot verificant i ajustant l’alimentació a 12VDC ha tornat a deixar de funcionar, presentant en pantalla caràcters ASCII aleatoris i sense obtenir cap mena de resposta per part del teclat. S’ha detectat que un dels integrats de la RAM agafava una temperatura força elevada.

Abans de res, s’han retirat els 8 integrats corresponents a la RAM i netejat els contactes de les resistències variables que permeten regular els voltatges. Les alimentacions s’han deixat ajustades a 12.0VDC i 5.0VDC. L’integrat de la RAM avariada ha estat substituït per una altre i s’ha tornat a instal·lar la resta, comprovant que l’ordinador tornava a funcionar correctament.

DSCF5857

També s’ha aprofitat per substituir tots els condensadors electrolítics per uns de nous, de cara a evitar futurs problemes i allargar la vida de l’equip. S’han tornat a revisar les alimentacions a 12.0VDC i 5.0VDC, i segellat a continuació amb silicona les resistències variables corresponents.

Els topalls interns de plàstic trencats de la carcassa s’han reparat unint-los amb cola d’impacte i els separadors s’han substituït per uns altres de característiques similars.

DSCF5862

Un cop reparat, s’ha verificat el seu funcionament connectant-lo al monitor del TRS-80 Model 1 i carregant programes mitjançant una tablet tot emulant el reproductor de cassets. Ha quedat pendent connectar i provar una Expansion Interface amb disqueteres per no disposar-ne en el moment d’escriure això.